Busca els noms de les persones de primer b
Nomes n'hi han 10 persones:
S T U I T R O Y T U H F S U L
I G I N E D U S F J B E N H O
R I D O A N E I S E L A N E S
S E L E N E A I N O I I R I S
F M A R C R L M A A L U A P C
E A I V L I S L S H E I R L E
A Z V T V Y E P C O N I M L I
M A R N R X X T O U S B P O L
R W P A U N Y Ñ Q X Ç O Z A N
dissabte, 16 de novembre del 2013
dijous, 17 d’octubre del 2013
dimecres, 16 d’octubre del 2013
23 DE OCTUBRE
dimarts, 15 d’octubre del 2013
QUÉ LINDO ESEL DÍA
TKM
TKM
Te contraré deseos en tus labios,
el placer de tus caricias será mi arma para soñar,
Cuando tu duermas secuestraré tu amor.
Aunque me digas que !NO!
no dejare de quererte.
!NO HABRÁ RESCATE!
Solo la pasión.
Sheila Sánchez
Te contraré deseos en tus labios,
el placer de tus caricias será mi arma para soñar,
Cuando tu duermas secuestraré tu amor.
Aunque me digas que !NO!
no dejare de quererte.
!NO HABRÁ RESCATE!
Solo la pasión.
Sheila Sánchez
EL LLOP
EL LLOP
En un dia de neu, estaba perduda
no savia on anar i tenía fret.
Pero desobte vaix veure una figura
que venia cap a mi, no savia que era
i em vaix espantar.
Era el Llop suau com una bola de neu.
Bonic com una flor.
I rapit com el llamp.
Amb va portar a una cova i em va fer compañía,
es va posar al meu costat per que no agafes
fred, pero el dia de damà no i era.
Mai olvidare aquell moment.
Sheila Sánchez
dijous, 3 d’octubre del 2013
HOLA
Yo al prinsipi no bolia marchar
os trovaba a faltar, pero ara
estic molt be efet mes amics
i estic millor aquí que a
Montblanc tinc amics que valtres
ya coneixieo, tots macauen molt be
son molts graciosos, el primer
día estaba dels nervis i em va
tocar la clase que no bolia no
coneixia a ningu nomes a dos
nois pero ara a tots i tots
macauen be nomes una no ma cao be
pero no inporta estic genial i
espero que valtres tanve un peto mol gran.
Es tava nerviosa per entra al cole .
Sempre pensaba si alguna vegada estarieu pensant en mi
Yo al prinsipi no bolia marchar
os trovaba a faltar, pero ara
estic molt be efet mes amics
i estic millor aquí que a
Montblanc tinc amics que valtres
ya coneixieo, tots macauen molt be
son molts graciosos, el primer
día estaba dels nervis i em va
tocar la clase que no bolia no
coneixia a ningu nomes a dos
nois pero ara a tots i tots
macauen be nomes una no ma cao be
pero no inporta estic genial i
espero que valtres tanve un peto mol gran.
Es tava nerviosa per entra al cole .
Sempre pensaba si alguna vegada estarieu pensant en mi
divendres, 14 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
EL DELTA DE L'EBRE
Delta de l'Ebre és el meu lloc preferit és un indret molt bonic.
El que més m'agrada d'aquest lloc és el riu Ebre.
Quan el meu tiet fa els anys anem a celebra-ho al Delta de l'Ebre i anem a menjar a un restaurant, i després, anem en barca pel riu Ebre i d'allà al mar però teniem d'estar una hora només.
Déspres anavem a veure l'arròs que estava al voltant de la carretera. Delta de l'Ebre és molt i molt bonic però molt.
El riu Ebre és un dels més grans que hi ha Espanya, i el riu Ebre desemboca al Delta de l'Ebre.
Hi ha una platja molt maca, ho sé perquè quan vaig anar en barca vaig veure que hi havia sorra de color marró fluix, des d'aquell lloc que estava jo semblava que sigues més petita.
Per mi el Delta de l'Ebre és el lloc més bonic que hi ha a Espanya, també hi ha una plaça bastant gran, però, no sé com es diu.
Per mi el Delta de l'Ebre m'agrada molt i voldria tornar-hi a anar.
dimecres, 6 de març del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
Ha passat hores davant la pamtalla
fent descobertes d'adreces i noms,
tot un disquet,gairebé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes,amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada,mai aïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels acells als arbres,
aguda i penetrant.com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí,un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits,com fanalets encesos
amb espurnes de sol,sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls,com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap"virus"no ho pugui esborrar:
ponent,fulles,ocells,els fruits,la calma
....i la font que no para de rajar...
fent descobertes d'adreces i noms,
tot un disquet,gairebé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes,amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada,mai aïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels acells als arbres,
aguda i penetrant.com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí,un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits,com fanalets encesos
amb espurnes de sol,sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls,com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap"virus"no ho pugui esborrar:
ponent,fulles,ocells,els fruits,la calma
....i la font que no para de rajar...
QUI SAP
Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso dir;
després,en forma de barca
plegaré el paper a l'aigua
el deixaré navegar...
Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!
dimecres, 30 de gener del 2013
GUERRA I PAU
El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
tanta cridòria,a què treu cap?
parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
per què es barallen?Ningú no ho sap.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
JOANA RASPALL
al fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
tanta cridòria,a què treu cap?
parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
per què es barallen?Ningú no ho sap.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
JOANA RASPALL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)