El foc i l'aigua han discutital fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
tanta cridòria,a què treu cap?
parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
per què es barallen?Ningú no ho sap.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
JOANA RASPALL
