la meva cançó preferida

L'INTERNAUTA REPOSA

Ha passat hores davant la pamtalla
fent descobertes d'adreces i noms,
tot un disquet,gairebé ni sap com.                   



Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes,amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor                          
amb una veu callada,mai aïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels acells als arbres,
aguda i penetrant.com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.



Ran del camí,un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits,com fanalets encesos
amb espurnes de sol,sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls,com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap"virus"no ho pugui esborrar:
ponent,fulles,ocells,els fruits,la calma
....i la font que no para de rajar...









                                                       

QUI SAP

                                                   


                                                        Escriuré en un paper blanc
                                                         tot allò que li diria
                                                         i que no li goso dir;
                                                        després,en forma de barca
                                                        plegaré el paper a l'aigua
                                                        el deixaré navegar...
                  

                                                        Potser el trobarà algun dia...
                                                        i qui sap si el llegirà!               

                                                        

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc,per una juguesca.    
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
tanta cridòria,a què treu cap?              
parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
per què es barallen?Ningú no ho sap.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!) 
De la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat. 

                                                      
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
 
                JOANA RASPALL