dimecres, 24 d’octubre del 2012
LA DÀLIA
LA DÀLIA
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es torni lletra
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la fruita i les flors...
Jo podré escolter-ne
la dolça tornada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
JOANA RASPALL
dilluns, 22 d’octubre del 2012
PLUGIM
PLUGIM
Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulgueren
amb un lleu tremolor.
Quina pau!Quin silenci!
Unallum vellutada
difuminar les formes,
i l'esguardad,fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulgueren
amb un lleu tremolor.
Quina pau!Quin silenci!
Unallum vellutada
difuminar les formes,
i l'esguardad,fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)