Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulgueren
amb un lleu tremolor.
Quina pau!Quin silenci!
Unallum vellutada
difuminar les formes,
i l'esguardad,fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada