EL LLOP
En un dia de neu, estaba perduda
no savia on anar i tenía fret.
Pero desobte vaix veure una figura
que venia cap a mi, no savia que era
i em vaix espantar.
Era el Llop suau com una bola de neu.
Bonic com una flor.
I rapit com el llamp.
Amb va portar a una cova i em va fer compañía,
es va posar al meu costat per que no agafes
fred, pero el dia de damà no i era.
Mai olvidare aquell moment.
Sheila Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada